Qui és una nació, qui forma la nació, quan apareix una Nació? cap llei, estatut o constitució està legitimat a definir-la. Una nació no és una llei, ni un preàmbul ni un article, una nació és un sentiment, unes tradicions, una cultura, una llengua, unes característiques comunes dins un mateix territori. Unes característiques que fan que la majoria de ciutadans i ciutadanes que conviuen en dit territori, es sentin diferents a altres territoris. Una nació és defensa, la nació( el conjunt de ciutadans i ciutadanes de dit territori) defensen els trets característics d'aquesta, ja sigui la llengua o la cultura, o qualsevol de les característiques i sentiments que caracteritzen la Nació.

Per altra banda ens trobem els estats, que per regla bàsica impliquen la existència d'una nació. L'estat si que és aquella llei, aquella constitució. L'estat es l’òrgan que gestiona aquesta nacionalitat.

Ara bé hi han estats que han existit a partir d'una Nació, la típica expressió que hem sentit molts de cops, de una nació, un estat. Ara bé podríem trobar casos en que s'ha hagut de construir l'estat primer, i després haver d'imposar la Nació a tot l'estat per sobre de les ja existents. Aquests poden ser els casos d’Itàlia i d'Espanya. La diferencia entre ells és que a Itàlia la Nació italiana es va imposar a la resta, la Siciliana.... En canvi a Espanya no s'ha acabat d'imposar. Com tots sabem la Nació Espanyola s'ha imposat a la resta de nacions que trobem a la península per la via de l'ocupació i de la força, puix que ha servit per poder tenir la seva estructura d'Estat, des de 1714, i on ha intentat, sense èxit, fer desaparèixer la resta de nacionalitats, la catalana i la basca sobretot.

Però la nació son sentiments són desitjos, i contra un sentiment no hi ha armes amb que combatre. La nació espanyola és el sentiment imposat per part de l'estat espanyol respecte el seu territori. Un estat que s'ha creat sobre un territori amb diferents nacionalitats. Un sentiment que s'ha volgut imposar. I com a sentiment que és vol imposar, el sentiment nacional espanyol és un sentiment opressor des de el 1714 passen per les dictadures , per el franquisme, i per la democràcia. Perquè si no ens imposessin llur sentiment, no tindrien cap problema en deixar que llur ciutadania nacional, de cada nació, pogués triar llur destí com a poble. Ens tenen por, per el que podríem significar com estat, per el que podríem significar com a selecció. I és per això tot aquest desig i sentiment contra la nació opressora, és per això que ens agrada veure com l'opressor dels nostres sentiments, la nostra cultura, les nostres tradicions, l'estat opressor de la nostra nació, i de la nostra llibertat com a poble, CAIGUI ELIMINAT DE FORMA ESPORTIVA i amb el respecte que ells mai han tingut envers nosaltres.

Perquè nosaltres som un poble pacífic, que hem acceptat les derrotes, no com els espanyols no accepten les seves. Som un poble fort, i molt més avançat que molts estats veïns. On per molt que ens diguin les lleis , els preàmbuls , els articles, el parlament de la nació opressora, la constitució de l'estat imposat, que som una simple nacionalitat i no som una Nació, seguirem dient que la nació no es qualsevol llei, sinó que són uns sentiments, una cultura, una llengua, que diferencien un territori, d'un altre. I on l’única forma per defensar la nostre nació, i les nostres aspiracions com a poble, l'única sortida és la creació d'un estat propi per poder deixar de ser oprimits i poder ser respectats, sempre sota unes condicions de respecte democràtic, perquè nosaltres a diferencia de l’Estat opressor dels nostres sentiments, tenim una tradició democràtica molt més arrelada i de respecte mutu.